Antes de empezar hay que dejar constancia de un descuido imperdonable por mi parte, pues esta entrada pude haberla publicado el 25 de enero del 2018, día en que se cumplieron los 80 años de la aurora roja (una aurora boreal que tiñó el cielo de rojo y fue visible, cosa extraña, en toda Europa) y no lo hice, pese a las facilidades proporcionadas por Rubén Sempere y Joan Fluixà Asencio, a quien se debe la columna vertebral del relato. (Nota bene: recomiendo pinchar antes de seguir, en el vídeo de Oldfield para un mejor acompañamiento sonoro)
Els meus pares al costat dels meus dos avis materns i jo vivíem en el camp, en el xalet del meu avi. Havíem deixat els nostres habitatges, de lloguer, a Elx perquè ens havien imposat refugiats madrilenys. Davant el temor de confiscar el xalet l'ocupàvem completament nosaltres. ...
Gairebé totes les vesprades ens dirigíem a un casalot distant uns cent cinquanta metres cap al Nord per relacionar-nos amb els seus habitants. La casa tindria uns dos-cents metres quadrats en la plata baixa entre corral, quadra, galliners i habitatge dels propietaris. Per una escala interior es pujava a l'habitatge dels parcers, d'edat avançada... i per una escala interior fins a la terrassa...
Una nit, com a moltes altres estàvem la meua àvia, la meua mare i jo al costat del matrimoni de parcers ("casers") i les dues germanes propietàries... El "tio Manuel" va mirar al cel i va observar una cosa estranya. Ens dirigírem tots a la terrassa. Des d'allí es veia una gran esplendor vermellosa en to ataronjat (diria que d'uns 100º horitzontals i 75º verticals amb intensitat major en l'horitzó i disminuint cap al zenit). Recorde haver sentit que algú va dir: serà un senyal dels feixistes...
L'espectacle em va semblar prou bonic. Tenia 6 anys i avui diria que va ser fabulós, grandiós, sublim, incommensurable...
La confirmació va vindre pel Sr. Segarra ("El Peix"), químic, fabricant de pintures i que tenia al càrrec la meteorologia d'Elx, que em va contestar que allò ocorregué el 25 de gener de 1938. Ell també ho recordava i va dir que "feia molt de fred. Ho vam veure tots els que estàvem protestant enfront de l'Ajuntament per haver cessat al director de l'Acadèmia de Dibuix i haver-lo canviat per un altre".
S'imagina algú que en plena Guerra Civil en la porció d'Espanya dominada pel bàndol revoltat, un grup d'individus hagués executat un acte de protesta en oposició a una ordre dels governants?
 |
| Aurora boreal. Fotógrafo Ruslan Merzlyakov en Svalbard Island, en El Tiempo hoy |
Para saber más:
- https://es.wikipedia.org/wiki/Aurora_polar
- https://www.diarioinformacion.com/opinion/2012/03/28/noche-roja/1214826.html
- https://www.heraldo.es/noticias/suplementos/tercer-milenio/divulgacion/2018/01/23/80-anos-aurora-boreal-que-paro-guerra-1220518-2121028.html
- http://mizar.blogalia.com/historias/59974
Aurora Borealis. Mike Oldfield
Nota: Aurora roja es el título de una novela de Pío Baroja, tercer volumen de una trilogía en la que el acontecimiento que mencionamos sirve para situar cronológicamente la vida de un joven anarquista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario