ARRIBARÀ LA 4ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL AL PAÍS VALENCIÀ?

En la revista El Temps nº 1617 dedicado precisamente a la Barcelona de Ada Colau aparece un artículo de Josep-Antoni Ybarra que es más bien un interrogante, pues empieza preguntándose si llegará la cuarta revolución industrial en el País valenciano y termina con otra pregunta: donde está la gente capaz de producir y competir en un mundo abierto, los que en definitiva tienen que capitalizar este proceso. Y digo yo que como nuestra ciudad ya fue en su día una excepción a la tardía evolución industrial valenciana, quizás aquí haya algo de eso. Otro interrogante. 

ARRIBARÀ  LA  4ª  REVOLUCIÓ INDUSTRIAL AL PAÍS VALENCIÀ?

Josep-Antoni Ybarra

Professor Universitat d’Alacant

Ha dit un savi de Londres

que s’acabarà este planeta

ans que s’acabe l’any.

Jo, plante la barraqueta,

i si es cert lo del profeta,

moriré prenint el bany.

Cançó popular Elx (cap a 1930)

Allà pels anys 70s, els que arribàvem a la capital i ho fèiem de més enllà de la rodalia de València, no enteníem massa bé el que passava. Els nostres mestres, que tractaven d’ensenyar-nos alguna cosa d’economia, es dedicaven a buscar allò de la nostra Revolució Industrial. Obedients deixebles com érem, ens ficarem tots a la feina, els uns perquè no l’havien vista, i els altres perquè no sabíem ben bé què cosa era; tots vàrem dedicar un temps i un esforç en aquella recerca. A la fi, ja entrats els anys 80s, s’arribà a la conclusió de que allò de la revolució industrial, al cas valencià, tenia unes peculiaritats especifiques així com unes connotacions particulars; no calia afanyar-se massa en buscar similituds amb altres indrets on sí havien tingut aquests fenòmens.

Allò de la Revolució Industrial, res era al País Valencià com havia estat en altres llocs, ja fora de l’Estat espanyol, cas del País Basc o Catalunya, com ara, el que era el prototip de referència, l’Anglaterra. Açò era un signe diferenciador  -positiu o regressiu?-  enfront del que havia estat normal al mon: nosaltres, al País Valencià no havíem patit una Revolució Industrial al us. Així que, buscàvem i buscàvem aquella burgesia industrial, culta i innovadora, que fora capaç de capgirar les forces econòmiques i socials dominants d’una agricultura caciquil, i que tal i com els llibres deien, deuria d’haver estat la classe que encapçalara els canvis, les reformes, que duguera el desenvolupament del país, la que introduira les noves tècniques i les noves formes de produir, modernitzant les infraestructures i renovant el pensament i les institucions existents. El cas es que mai vàrem trobar aquella burgesia industrial que fora hegemònica (hi havia algunes excepcions, cóm no? a la sabata, al tèxtil, al taulell, al vi). Ens trobarem no obstant en una classe social que dominava les estructures i tenia poder: els terratinents i els rendistes. I així quedà la cosa; mai vàrem trobar ni aquella burgesia industrial ni aquella revolució que deuria haver promogut els canvis i la modernització del País. Així passà que la primera revolució industrial es donà al mon  -la que introduí al llarg del XIX els elements mecànics en el processos productius, a banda de produir els impactes socials i polítics de considerable transcendència-  però al País Valencià ens agafà mirant cap a altre lloc; pesaven molt més els interessos dels diners tancats als bancs, les rendes de les cases i les terres, que no pas els discursos i els pensaments d’uns il·lustrats que tractaven de millorar les coses introduint màquines en les activitats tradicionals, i que a banda es necessitava d’una mà d’obra nova que no teníem, per a dur a terme eixos canvis. Es doncs que aquests canvis es donaren, sí, però no al País Valencià; estàvem lluny de la modernitat que arrossegava la revolució de la mecànica.

Demolición de la fábrica de Sansano en la calle Alfonso XII. Finales de los 70

Passat el temps, resultà que calia renovar aquells utillatges mecànics en tan que estaven introduint-se nous elements  -els electrònics-  en els processos productius i en la vida quotidiana; eren els anys 50s-60s. I novament ens agafà mirant cap a altres llocs. Què ens importava a la majoria del valencians aquestes innovacions? Pot ser que a alguns sectors i a algunes poblacions valencianes açò de la Revolució Electrònica tinguera interès, però a la resta   -a la majoria dels valencians-  el que l’importava era la taronja. Un bancal de taronges donava per a viure a una família nombrosa. Per a què calfar-se el cap en elements electrònics? I passà novament aquella revolució. Pocs s’assabentaren de que l’impacte (o no) de la revolució electrònica podia deixar-te fora del que estava ocorrin al món. Però ja no sols al mon, sinó que en el nostre propi saber-fer, oblidar-se de la electrònica era com endarrerir-se cent anys. Però així fou; novament la revolució industrial (la segona) passà pel país sense soroll ni polseguera.

I així s’arriba a la fi del segle XX i començament de l’actual. Un nou repte industrial pel que significa les formes de produir i els bens nous que es fan. Ara toca allò de les TICs, allò de les noves tecnologies, una nova revolució industrial. I aquí ens agafa mirant novament a altre lloc: ara es tracta de deixar la polseguera de les terres i ficar-se’n de promotor i constructor.  Es que no val més un quilo de cement que un quilo de fils d’ordinador? Les TICs? Això per a què serveixen? Poques inversions valencianes en aquestes activitats; poca gent ocupada en aquestes feines. I així novament deixant passar el futur.

I ara per ara ens trobem davant d’una darrera revolució industrial, la que està venint. L’agafarem? Aquesta quarta revolució la dels serveis a les empreses, a les persones, la que es fica endins de totes les millores possibles en quan a productes i a processos, la que podem incorporar a tot tipus de bens per tal de diferenciar-los i donar-los un nou valor afegit. Serem capaços d’agafar eixa nova revolució industrial? Pensem que mà d’obra, ara, preparada, la tenim en la molta quantitat de joves preparats en nous coneixements i en noves tecnologies; pensem que mon i mercats, existeixen. Però tinc el dubte de si encara hem trobat o no a eixa gent capdavantera, responsable del seu entorn, capaç de pensar mes enllà del seu passat on ha dominat tot al seu voltant; malauradament no existeixen eixos dirigents que saben on estem i què significa jugar en un mon obert. El futur està per construir i la responsabilitat es de tots, també d’eixe capital i d’eixos dirigents que s’han estat amagant durant tan de temps per tal de pegar un canvi a un model productiu obsolet i caduc.

Manifestación contra la competencia del calzado chino. Fuente: http://elpais.com/diario/2004/10/01/cvalenciana/1096658277_850215.html

Siguiendo el tema en las referencias de wikipedia, además de las incluidas en el texto apuntamos:

Segunda Revolución Industrial

Tercera revolución industrial

Sinónimo de tercera revolución industrial, pero con detalles. La revolución digital

dirección de descarga del archivo original en la revista El Temps: 

Visita todas las entradas de Josep-Antoni Ybarra pulsando aquí