Històries del meu poble: ELX, L'ELX I LES SABATES / Josep Antoni Ybarra

Recentment s’ha produït a Elx un esdeveniment que res ens ha pogut estranyar: l’agrupament d’un grup d’empresaris d’Elx per salvar l’Elx de baixar i jugar en 2ª B. ¡¡Quina vergonya, quina deshonra!! ¡¡Jugar en 2ª B un equip de la talla i del prestigi de l’Elx!! ¡¡Xe, això no pot ser!! I es així que davant d’aquest disbarat, un grup d’empresaris, recollint el sentir popular, han posat un grapat dels seus diners per tal de salvar l’honra d’aquest equip en una difícil situació. La feina estava (ben) feta. S’ha fet el que es tenia que fer: salvar a l’Elx.  

L’Elx no podia baixar. I es així que la mobilització fou immediata. Ràpidament les comissions aparegueren a tot arreu per fer front a la situació. L’alcalde, el primer, al capdavant de la gran manifestació cívica; les forces de l’oposició, una mica darrere, però allí estaven també; les associacions de festers, les penyes, etc. Tots donant la cara; tots fent paret per aguantar l’Elx. El prestigi de quasi 100 anys d’història, la imatge de tot un poble estava en entredit. I els empresaris fent-se els remolons, perquè n’hi havia que retratar-se amb algun duro, però allí estaven també. Hi havia que donar a l’Elx, ara en problemes, el que l’Elx ens havia donat abans: nom, imatge, prestigi. Anys enrere i com a slogan, algun partit en les eleccions municipals plantejava que una ciutat de primera necessitava un equip de primera; i viceversa. L’idea era que fer pujar l’equip a 1ª, era com pujar la ciutat a la divisió d’honor; mantenir l’equip en 1ª, era mantenir a la ciutat en l’òrbita de les grans ciutats, en honor i en prestigi. I ara, (per raons anti-esportives, segons diuen alguns que no venen al cas) la situació era precisament la contraria, fer baixar l’Elx a 2ª seria com fer baixar la ciutat de categoria. Però el que podia ser pitjor era que baixara a 2ª B; seria massa, com caure en un descrèdit exagerat.

I ara, sense entrar en els perquès de la situació, sense demanar responsabilitats als que han pogut gestionar administrativament i esportivament al club, sense saber massa de les raons esportives o anti-esportives que han fet descendir a l’Elx a 2ª (en realitat a 2ª B), la pregunta que es planteja es: ¿el prestigi, el nom i la imatge d’una ciutat com Elx es mesura per l’equip de futbol? ¿Realment l’esforç de mantenir un equip en primera es mantenir a una ciutat en primera? Voldria equivocar-me, però la resposta no pot ser positiva. Deixe al mon de les escoles, els menjadors infantils, l’assistència mèdica, l’habitatge de la gent, els serveis socials per a persones depenents, els barris marginals, etc. que parlen per si mateix. Ara tan sols vull comentar algunes coses en relació amb el mon del treball i de la principal activitats industrial d’Elx, eixa activitat a la que es dediquen la majoria d’aquests empresaris que han salvat a l’Elx.

Un trabajador pega tacones en un taller ilegal en su casa. / JOAQUÍN DE HARO

¿Que significa el treballar en la sabata en un poble com Elx? ¿Quina imatge te eixa sabata? ¿Transmet una impressió capdavantera, de prestigi, de qualitat, d’innovació? ¿O més be es una imatge impopular, de desprestigi, d’inseguretat, de precarietat, d’explotació? Vostès tenen la paraula, les imatges, les sensacions i les realitats. Ho poden comprovar en els milers i milers de dones sense segurs que continuen treballant en la sabata, en els milers i milers de homes que treballant deu hores al dia, cotitzen, quan ho fan, per una o dues hores. Parlar de salaris dignes, de prestacions socials, de futur, en la sabata es parlar d’utopies. Eixes son les imatges i les sensacions que en realitat transmès el treball de la sabata en Elx. Però això sí, l’Elx s’ha salvat.

I després de salvar a l’Elx (un equip en dificultats), me pregunte on estan les moltes penyes, associacions, regidors, alcaldes, gent de la oposició, i també empresaris, que es posen al capdavant d’una manifestació quan una empresa, o les empreses en general, tenen dificultats o tanquen en Elx. Pensem que una empresa d’Elx, siga la que siga, sempre arrossegarà la imatge del poble. El tancament d’una d’elles no sols significa tancar una font de treball, sinó també el desprestigi i el descrèdit d’un poble que deixa que se’n derroquen les seues empreses. Així doncs, ara per ara s’haurà salvat l’Elx, i amb aquesta mobilització social i col·lectiva del poble d’Elx, ha estat un exemple per rescatar una empresa a Elx. Esperem que quan pugen haver altres situacions d’empreses en dificultats a Elx, tan l’empresariat com aquest poble, també sàpiguen donar-nos bons exemples. D’altra manera, la imatge del poble d’Elx sempre quedarà en entredit.

Josep-Antoni Ybarra (professor a la Universitat d’Alacant)

Material anexo:
http://www.laverdad.es/fotos/alicante/201507/27/reunion-empresarios-para-intentar-30113455802194-mm.html

http://www.sport.es/es/noticias/liga-adelante/mas-10000-personas-manifiestan-para-apoyar-elche-exigir-justicia-4324820
http://www.diarioinformacion.com/elche/2013/10/08/denuncian-el-cierre-inesperado-de/1423431.html
http://www.expofashionmagazine.com/n-/7144/elche-expondra-zapatos-gigantes-en-la-calle-en-la-semana-de-la-moda-y-calzado
http://economia.elpais.com/economia/2014/05/09/actualidad/1399661694_900032.html

Visita todas las entradas de Josep-Antoni Ybarra pulsando aquí